COMARCA

El Solsonès és una comarca prepirinenca, en la qual es compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, els rius, les fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya. Dels quinze municipis, solament sis tenen nucli de població, ja que la major part del territori està format per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII. El Solsonès, que per aquest motiu ha estat anomenat la comarca de les mil masies, conserva les seves manifestacions folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa intacta. Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels, càmpings, cases d’agroturisme, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per als més menuts, té cases de colònies i granges escola. Ofereix la possibilitat que tothom pugui practicar tot tipus d’esports, i també descobrir les joies del romànic, del gòtic, del barroc, del modernisme o del neolític que poblen aquesta terra on l’home ha sapigut trobar l’equilibri entre ell i la terra que treballa.

LA CIUTAT

Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural.
La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont.
La catedral és el reflex de la història de Solsona
La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d'origen medieval, on es troben edificis com la casa consistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més emblemàtiques de l'art i l'arquitectura solsonins.
La Mare de Déu del Claustre és la imatge en pedra més insigne de l'art romànic català
Des de finals del segle XI i fins al segle XVII es va construir la catedral, actualment gòtica, que conserva els absis i el campanar d'estil romànic. Una de les joies que s'hi alberguen és la Mare de Déu del Claustre -patrona de la ciutat-, talla de pedra catalogada com una de les escultures més significatives del romànic universal.
Just al costat de la catedral hi ha el Palau Episcopal, que es presenta al visitant amb una majestuosa façana considerada un dels exemplars típics del neoclàssic català.
La plaça de Palau, davant del Palau Episcopal
En el seu interior, una visita al Museu Diocesà i Comarcal ens retorna al passat més remot, a través de les restes i obres d'art del neolític, romànic, gòtic, renaixement i barroc. D'altra banda, per conèixer un vessant econòmic de la història més recent de Solsona, el Museu del Ganivet i Eines de Tall, al carrer de Llobera, revela com n'havia estat, d'important per a la ciutat, la indústria ganivetera.
D'entre els carrers i places, en destaca la plaça de Sant Joan, amb una font del s. XV, a la qual el poeta Josep M. de Sagarra va dedicar uns versos.
A l'entorn del nucli urbà, també resulten un gaudi les excursions per la Solsona de bosc. A dos quilòmetres, hi ha el parc de la Mare de la Font, un pintoresc paratge natural, ideal com a àrea de repòs i de pícnic. Més enllà, només accessible a peu, es troba el pont de l'Afrau, aqüeducte construït al segle XIV per portar l'aigua a Solsona. Així mateix, per tenir una vasta panoràmica de Solsona i la comarca es justifica la pujada al Castellvell, situat al municipi d'Olius.
Tanmateix la història i la cultura de Solsona no només estan impregnades en les pedres i els paisatges. I és que no es pot desvincular la capital del Solsonès, la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya, de la manifestació gegantera.
Popular baixada de gegants per la Festa Major
Durant les celebracions de la Festa Major i el Corpus, la plaça Major és escenari dels tradicionals balls del conjunt folklòric, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XVII. Així mateix, els trabucaires de Solsona, els més antics i prestigiosos del país, constitueixen un referent valuós del folklore de la ciutat. Els gegants més joves, la família de Gegants Bojos, són protagonistes, per la seva part, del Carnaval de Solsona.
Vista panoràmica de la ciutat
La festa de Sant Antoni, al gener; el Carnaval, al febrer; la Fira de Sant Isidre, al maig; Corpus, al Juny; la trobada d'acordionistes, al setembre... En el decurs de l'any es reiteren les expressions de culte dels solsonins envers les tradicions i les festes populars. És precisament en l'amalgama del ric patrimoni de la ciutat i les festes i activitats populars on rau la idiosincràsia de Solsona. Una ciutat dinàmica que, tot i créixer tant en nombre d'habitants com d'activitats econòmiques i nivell de renda, manté l'equilibri entre el progrés i la tradició que la defineix